Joel Joan és a punt d'estrenar Fènix 11-23, la versió cinematogràfica d'una història real que, com l'operació Garzón del 1992, tracta de l'abús de poder i la persecució del catalanisme.
Tot a punt per a l'estrena?
Després de cinc anys de feina ja la tenim a punt. Esperem estrenar-la a la tardor. És el projecte més important que he fet fins ara. Crec que no deixarà ningú indiferent. La història de l'Èric Bertran i de la detenció i el procés contra un noi de 14 anys que només demanava respecte per la nostra llengua crec que s'havia d'explicar, emociona l'espectador i ens posa al dia d'un cas que avui molta gent no sap com va anar ni com va acabar.
En altres països és habitual, però a Catalunya no s'hi fa gaire cinema polític.
Crec que va bé que ens espolsem del damunt uns quants complexos. Nosaltres amb el Fènix hem volgut fer una pel·lícula política, adulta, ambiciosa, a favor de la tolerància, de la llibertat, contra l'autoritarisme feixistoide de molta gent que mana a Espanya.
No ens hi hem atrevit fins ara?
S'ha tractat molt el drama de la Guerra Civil, però mai la catalanofòbia i l'odi d'Espanya cap a Catalunya i l'abús dels òrgans de l'Estat. Hem estat una societat amb por, però el país s'està transformant dia rere dia i intentem ser un país normal. Hi ha pel·lícules que denuncien episodis d'abús com ara En el nom del pare, i hem de ser capaços de tractar en el cinema també els casos que a nosaltres ens interessen, que ens impacten, que volem denunciar. El cinema també és un lloc de debat, on exposar diferents punts de vista, on fer fins i tot una mica de teràpia.
Anem per bon camí?
El cinema català va per bon camí. L'objectiu és tenir una indústria, ser capaços de fer un producte atractiu a la gent, i avui el cinema català està preparat per ser competitiu internacionalment. Se l'ha d'ajudar, com s'ajuden tantes altres indústries i com es fa a tots els països del món, però és cada dia més competitiu. També pel que fa a contingut s'està despertant, com ho està fent el país.
Vostè imaginava que el 2012 ens trobaríem amb majoria independentista en les enquestes i obrint una negociació d'independència fiscal de final incert?
Mai hi hem estat tan a prop. Però també és molt típic el tirar enrere a darrera hora, els atacs de pànic. Hi ha iniciatives molt interessants, com ara l'Assemblea Nacional Catalana, Municipis per la Independència, el concert que organitza el vostre diari, que són una mostra del vigor del país i que dóna molta esperança. Però també crec que Espanya no ens ha regalat mai res i tampoc no ho farà ara, ens ho posarà difícil. No hem de pensar que ja està tot fet i que vindrà sol.
Entrevista publicada a El Punt-Avui, el 28 de juliol de 2012
