Constatat el fracàs d’integració de Catalunya en una Espanya federal i pluranacional, només resta la via d’assolir la completa independència i la construcció d’un estat propi. Espanya ha demostrat la seva incapacitat per reconèixer la nació catalana en peu d’igualtat i per assumir-la com a realitat diferenciada. Només ens resta, doncs, recórrer als instruments del dret internacional o reclamar la transferència de la competència de convocatòria de referèndums via 150.2 CE per materialitzar el dret a decidir. Tanmateix, la previsible resistència espanyola a admetre aquests drets democràtics bàsics poden forçar a una estratègia de ruptura amb el sistema constitucional vigent, cosa que tampoc no hauria de ser cap tabú, perquè la construcció d’un nou estat gairebé sempre ha suposat la ruptura amb el sistema constitucional de l’estat que l’englobava per fundar un nou ordre polític.
En qualsevol cas, un gest d’aquesta envergadura necessitarà la unió dels ciutadans entorn de l’objectiu comú (la plena sobirania del país) que aquesta associació vol contribuir a fomentar. Diuen que la societat està cansada després de les convulsions de l’Estatut. Però només estan cansats els poders que fan negoci amb la dependència, els que volen que no tremoli res. Nosaltres, en canvi, estem més disposats que mai a fer tot el possible per portar Catalunya a la plena llibertat. Si ens organitzem i ens unim aconseguirem el nostre objectiu, 10.000 persones organitzades poden més que un milió, nosaltres estem disposats a crear aquest poder que sempre és inherent a les persones quan, plegades, decideixen acabar d’una vegada amb una situació injusta.
