El flamant nou Estatut tenia a penes unes setmanes de vida quan va mostrar les seves primeres mancances en l’àmbit de les competències de la Generalitat. L’episodi de la vaga al Prat va mostrar un Govern de la Generalitat impotent i sense cap mena de competència per fer front a un caos que afectà les vacances de milers de ciutadans i ciutadanes. 

La setmana passada s’ha vist una mancança més important, perquè afecta un dels elements que es va vendre a tort i a dret com un dels grans assoliments de l’Estatut: les inversions de l’Estat a Catalunya havien d’augmentar durant set anys de tal manera que fossin cada any equivalents al pes econòmic de Catalunya. Això significava que el 18,8% del total d’inversions estatals s’havia d’invertir a Catalunya. 

El redactat de l’Estatut, però, especificava que de la inversió s’havia d’excloure el fons de compensació interterterritorial, l’FCI (fons al qual Catalunya no hi té dret), i que es tractava exclusivament d’inversions en infraestructures. Per tant, deixava un marge a l’Estat per jugar amb l’FCI i amb la definició d’infraestructures. Cal tenir present, a més, que no tota la inversió de l’Estat és regionalitzable. Per exemple, les inversions en defensa o en ambaixades no ho són. Els signants del manifest Economistes pel NO (www.economistespelno.com) ja vam advertir que el redactat d’aquesta disposició deixava massa marge a l’Estat i no garantia un augment de la inversió a Catalunya. 

La Cambra de Comerç va publicar a finals de juliol una estimació de les inversions de l’Estat a Catalunya per al 2007 en què, tot i advertir d’aquests riscos, feia els càlculs suposant que l’Estat aplicaria aquests conceptes tal com ho havia fet en el passat. La inversió de l’Estat a Catalunya prevista per la Cambra era de 3.795 milions d’euros, 917 milions més que l’any 2006. Però, el ministre Solbes acaba d’anunciar que la inversió a Catalunya serà de 3.100 milions d’euros, exactament 695 milions d’euros menys dels previstos per la Cambra. 

El govern de l’Estat encara no ha explicat amb detall l’origen d’aquesta discrepància. Sembla que no està en l’augment de l’FCI, sinó en la definició del que entén per inversió que enguany es limitaria a les inversions de foment i medi ambient i exclouria inversions en recerca i altres conceptes. 

En qualsevol cas, l’episodi, que no se sap com acabarà, posa de manifest que el nou Estatut no ens assegura més diners, ni en finançament, ni en inversions de l’Estat. En finançament tot està pendent de la nova LOFCA, per la qual ni tan sols no es disposa de calendari. En inversions de l’Estat, qui té la competència és òbviament l’Estat. La Generalitat no ha assolit sobirania fiscal amb el nou Estatut i no han calgut ni tres mesos per veure que qui ha mantingut el poder no l’aplicarà en benefici de Catalunya. El rei va nu i els partits que van votar SÍ a l’Estatut, tot destacant els seus guanys en finançament, no tindran cap legitimitat moral per queixar-se si aquests són inexistents o menyspreables. Sempre els quedarà el recurs d’intentar enganyar la ciutadania, però algun dia aquest recurs també s’esgotarà. 

Elisenda Paluzie – Professora d’Economia de la UB

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Copyright © 2019 Scepter Marketing. All rights reserved.